Sobre Cooperativa Sant Roc

Història.
 

La Societat Cooperativa Catalana Limitada Agrària “Sant Roc” del Palau d’Anglesola es fundà l’any 1919, sota el nom de “Sindicat Agrícola i Caixa Rural”, tot  aprofitant la pujada de preus dels productes del camp que hi havia durant la Primera Guerra Mundial i les ajudes que donava la Mancomunitat. Ja des de bon començament, la majoria de pagesos de la localitat se’n fan socis i cada any la collita es ven en subhasta al millor postor. Durant la Guerra Civil, continua en funcionament, tot i que la Generalitat obliga per decret tots el pagesos del poble a adherir-s’hi i a portar-hi la verema. No és fins a mitjans dels anys seixanta quan l’activitat de la cooperativa canvia: el vi deixa d’ocupar un lloc en l’economia del territori i s’arrenquen els ceps per plantar primer remolatxa i posteriorment ceba, que són uns cultius molt més rendibles gràcies a la construcció del Canal d’Urgell. 

Actualment la S.C.C.L.A. “Sant Roc” ofereix diversos serveis als seus associats. Doncs l’objectiu d’aquesta cooperativa es recol·lectar, distribuir, transportar i vendre els productes de les explotacions agrícoles dels socis. A mes a mes tenen a disposició un parc de maquinària i un servei de proveïment de gas-oil.

El nombre total de socis és de 297, més un gran nombre de socis col·laboradors.

Els cultius extensius tenen una marcada importància en la vida agrícola de l’empresa, així com del municipi. La major part de la superfície conreada pels socis son els cultius extensius (blat/ordi, blat de moro i alfals).

El fruiters sumen una superfície de 236 ha, i tots ells són assessorats a traves d’una Agrupació de Defensa Vegetal (ADV), servei que ofereix la mateixa cooperativa per realitzar el seguiment de plagues i malalties, així com la difussió d’avisos fitosanitaris.

Infraestructures

L’edifici de la cooperativa de Sant Roc el projectà l’any 1919 César Martinell (deixeble d’Antoni Gaudí) sota les premisses d’un modernisme tardà: la coberta, s’elaborà, per exemple, amb fusta de melis de molta qualitat, sobre la qual disposen teules àrabs.  Es tracta d’un edifici senzill que es basteix en funció dels mitjans disponibles i dels costums constructius de la localitat, amb la qual cosa no es pot comparar amb altres obres del mateix arquitecte, ja que no hi ha hagut una recreació artística tan acurada.

Concebuda especialment com a cooperativa del vi, es construeix seguint el model d’altres pobles com ara el celler del Pinell del Brai o el sindicat agrari de Gandesa. Hi havia 22 tines ordenades en 4 files amb capacitat de 25.000 l. I d’avall de cadascuna d’elles un cub on tenia lloc la fermentació del vi.

L’edifici es mantingué intacte fins al començament dels anys seixanta, moment en que la construcció es va readaptar per a l’emmagatzematge de blat i, posteriorment , se li va afegir una nau per guardar-hi els adobs. Cap a l’any 1969 es va posar un assecador de panís, fet que va modificar encara mes l’estructura interna de l’edifici. La substitució dels carros pels camions obligà també a sacrificar les portalades inicials per portes més grans i rectangulars. Així mateix es va eliminar un element ornamental de la façana: les rajoles vidrades que formaven una franja d’escacs blanc-i-blava. Malgrat aquestes reformes, l’edifici conserva en conjunt la seva elegància modernista. Es per això que està catalogat com a bé d’interès local. 

.